Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

se ex laqueis C

  • 1 laqueus

    lăquĕus, i, m. [cf. Gr. helkô, draw, holkos; Lat. lacio; perh. Germ. locken], a noose, snare (class.; cf. tendicula).
    I.
    Lit., Plaut. Truc. 2, 4, 41:

    saxa laqueis vinciebat,

    Sall. J. 94:

    laqueis falces avertebant,

    Caes. B. G. 7, 22:

    collum in laqueum inserere,

    Cic. Verr. 2, 4, 17, § 37: inicere laqueum, to throw over any one, Liv. 1, 26:

    inicere cervicibus laqueum,

    Suet. Vit. 17:

    laqueo gulam alicui frangere,

    to throttle, strangle, Sall. C. 55, 4:

    ad laqueum compellere aliquem,

    to the halter, Plin. 36, 5, 4, § 12:

    alicui mandare laqueum,

    to bid go and be hanged, Juv. 10, 53:

    neque carcer neque laqueus,

    a halter, gallows, Tac. A. 3, 50; 5, 9:

    faucesque jam exanimis laqueo vexatae,

    id. ib. 6, 40.—Of a snare, trap or lasso used by hunters:

    laqueis captare feras,

    Verg. G. 1, 139:

    metuit foveam lupus accipiterque Suspectos laqueos,

    Hor. Ep. 1, 16, 51:

    laqueos et muscipula effugere,

    Phaedr. 4, 2, 8; cf.:

    impliciti laqueis nudus uterque jacent,

    Ov. A. A. 2, 580:

    dare in laqueum vestigia,

    to step into a snare, Juv. 13, 244.—
    II.
    Trop., a snare, gin, trap.
    A.
    In gen.:

    judicii laqueos declinans,

    Cic. Mil. 15, 40; cf.:

    interrogationum laqueis aliquem irretire,

    id. de Or. 1, 10, 43:

    laquei Stoicorum,

    subtleties, id. Tusc. 5, 27, 76:

    Chrysippi laquei,

    id. Fat. 4, 7:

    legum et condicionum,

    id. Clu. 55, 150: verbi laqueo capere, id. Caecin. 29, 83.—Without a gen.:

    in hos inexplicabiles laqueos inciderunt,

    Quint. 5, 10, 101:

    (testes) inducuntur in laqueos,

    id. 5, 7, 11:

    sciens in hoc se laqueos induxit,

    Lact. 6, 12, 13.—
    B.
    Fetters, chains, hinderances:

    tibi fortuna laqueum impegit, quem nec solvere posses nec erumpere,

    Sen. Tranq. 10, 1:

    nunquamne hos artissimos laqueos abrumpam,

    Plin. Ep. 2, 8, 3.

    Lewis & Short latin dictionary > laqueus

  • 2 laqueus

        laqueus ī, m    [1 LAC-], a noose, snare: saxa laqueis vinciebat, S.: laqueis falces avertebant, Cs.: collum in laqueum inserere: inicere laqueum, throw upon, L.: laqueo gulam fregere, strangled, S.: Fortunae Mandare laqueum, bid go and be hanged, Iu.: laquei, quos callidus abdidit auceps, O.: laqueis captare feras, snares, V.: metuit accipiter Suspectos laqueos, H.: dabit in laqueum vestigia, step into a snare, Iu.—Fig., a snare, gin, trap: Non mortis laqueis expedies caput, H.: iudici laqueos declinans: laquei Stoicorum, subtleties: verbi laqueo capere.
    * * *
    noose; snare, trap

    Latin-English dictionary > laqueus

  • 3 expedio

    expĕdĭo, īre, īvi (ĭi), ītum [ex + pes]    - fut. arch. expedibo --- inf. passif expedirier. - tr. - [st1]1 [-] débarrasser le pied, ôter les entraves; dégager (des liens), débarrasser, délivrer, délier.    - se de aliqua re expedire: se débarrasser de qqch.    - se ex aliqua re expedire: se débarrasser de qqch.    - e laqueis se expedire, Cic.: se débarrasser des filets. [st1]2 [-] au fig. dégager, tirer d'embarras; rendre facile, terminer, achever, finir, venir à bout.    - se expedire curā, Ter.: se tirer d'embarras.    - quomodo ex hac expediam turbā? Ter.: comment sortir d'un tel embarras?    - ducente deo flammam inter et hostis expedior, Virg. En. 2: sous la conduite d'un dieu, je me dégage de l'incendie et des ennemis.    - per invias rupes iter fugae non expedientes, Liv. 38: sans pouvoir se frayer un chemin pour fuir parmi les rochers impraticables.    - per quot discrimina rerum expedior? Val. Fl. 1: à combien de périls je viens d'échapper? [st1]3 [-] démêler, débrouiller; expliquer, raconter.    - expedire nodum: résoudre une difficulté.    - capillus pectine quotidie expediendus est, Fronto: on doit démêler chaque jour les cheveux avec le peigne.    - ea de caede quam verissime expediam, Tac.: je raconterai ce meurtre le plus exactement possible.    - altius omnem expediam famam,Virg. G. 4: je vais, remontant assez haut, conter toute la légende.    - nemo expedit quo pacto... Phaedr.: personne n'explique comment... [st1]4 [-] tirer d'un endroit (qqch), sortir (qqch), déballer, exposer.    - hinc se expedivit, neque eo magis carebat suspicione, Nep.: il se tira de cette situation, mais il n'en resta pas moins suspect.    - cererem canistris expedire, Virg. En. 1: tirer le pain des corbeilles.    - vela expedire, Ov. H. 17: déployer les voiles. [st1]5 [-] apprêter, préparer, disposer; fournir, procurer.    - expedire arma, legiones, naves: préparer des armes, des légions, des navires.    - se (ad pugnam) expedire: se tenir prêt au combat.    - expediri ou expediri ad bellum, Tac.: se préparer au combat.    - ad oppugnationem sese expedire, Liv. 37: se disposer à faire le siège.    - expedire rem frumentariam, Caes.: assurer le ravitaillement, régler la question du blé.    - pecuniam expedire, Cic.: procurer de l'argent. [st1]6 [-] se développer, avoir son cours, aboutir.    - sese expedire ou expedire, Plaut.: se développer, aboutir.    - sese expediunt artes amoris, Plaut.: les ruses d'amour aboutissent.    - intr. avec dat. - [st1]7 [-] être utile à, être avantageux à.    - impers. - expedit: il est utile, il est avantageux, il est à propos, il faut, il importe.    - expediebat simulare ut Tarentinos sibi conciliarent, Liv. 9: il leur était avantageux de le faire croire pour se ménager la bienveillance des Tarentins.    - omnibus bonis expedit salvam esse rem publicam, Cic. Phil. 13, 16: il importe à tous les gens de bien que l'Etat soit indemne.    - si ita expedit, Cic.: s'il y a avantage.    - expedit ut, Tac.: il est utile que....    - voir expeditus.
    * * *
    expĕdĭo, īre, īvi (ĭi), ītum [ex + pes]    - fut. arch. expedibo --- inf. passif expedirier. - tr. - [st1]1 [-] débarrasser le pied, ôter les entraves; dégager (des liens), débarrasser, délivrer, délier.    - se de aliqua re expedire: se débarrasser de qqch.    - se ex aliqua re expedire: se débarrasser de qqch.    - e laqueis se expedire, Cic.: se débarrasser des filets. [st1]2 [-] au fig. dégager, tirer d'embarras; rendre facile, terminer, achever, finir, venir à bout.    - se expedire curā, Ter.: se tirer d'embarras.    - quomodo ex hac expediam turbā? Ter.: comment sortir d'un tel embarras?    - ducente deo flammam inter et hostis expedior, Virg. En. 2: sous la conduite d'un dieu, je me dégage de l'incendie et des ennemis.    - per invias rupes iter fugae non expedientes, Liv. 38: sans pouvoir se frayer un chemin pour fuir parmi les rochers impraticables.    - per quot discrimina rerum expedior? Val. Fl. 1: à combien de périls je viens d'échapper? [st1]3 [-] démêler, débrouiller; expliquer, raconter.    - expedire nodum: résoudre une difficulté.    - capillus pectine quotidie expediendus est, Fronto: on doit démêler chaque jour les cheveux avec le peigne.    - ea de caede quam verissime expediam, Tac.: je raconterai ce meurtre le plus exactement possible.    - altius omnem expediam famam,Virg. G. 4: je vais, remontant assez haut, conter toute la légende.    - nemo expedit quo pacto... Phaedr.: personne n'explique comment... [st1]4 [-] tirer d'un endroit (qqch), sortir (qqch), déballer, exposer.    - hinc se expedivit, neque eo magis carebat suspicione, Nep.: il se tira de cette situation, mais il n'en resta pas moins suspect.    - cererem canistris expedire, Virg. En. 1: tirer le pain des corbeilles.    - vela expedire, Ov. H. 17: déployer les voiles. [st1]5 [-] apprêter, préparer, disposer; fournir, procurer.    - expedire arma, legiones, naves: préparer des armes, des légions, des navires.    - se (ad pugnam) expedire: se tenir prêt au combat.    - expediri ou expediri ad bellum, Tac.: se préparer au combat.    - ad oppugnationem sese expedire, Liv. 37: se disposer à faire le siège.    - expedire rem frumentariam, Caes.: assurer le ravitaillement, régler la question du blé.    - pecuniam expedire, Cic.: procurer de l'argent. [st1]6 [-] se développer, avoir son cours, aboutir.    - sese expedire ou expedire, Plaut.: se développer, aboutir.    - sese expediunt artes amoris, Plaut.: les ruses d'amour aboutissent.    - intr. avec dat. - [st1]7 [-] être utile à, être avantageux à.    - impers. - expedit: il est utile, il est avantageux, il est à propos, il faut, il importe.    - expediebat simulare ut Tarentinos sibi conciliarent, Liv. 9: il leur était avantageux de le faire croire pour se ménager la bienveillance des Tarentins.    - omnibus bonis expedit salvam esse rem publicam, Cic. Phil. 13, 16: il importe à tous les gens de bien que l'Etat soit indemne.    - si ita expedit, Cic.: s'il y a avantage.    - expedit ut, Tac.: il est utile que....    - voir expeditus.
    * * *
        Expedio, expedis, pen. corr. expediui, expeditum, penult. prod. expedire. Cic. Delivrer, Despestrer, Desmesler, Despescher, Descombrer.
    \
        Expedire se de re aliqua. Cic. Sortir à son honneur de quelque affaire et s'en desvelopper.
    \
        Expedias me hinc te rogo. Cic. Je te prie trouve maniere de me despestrer d'ici, et que je m'en aille.
    \
        Expedire illigatum. Horat. Deslier, Delivrer.
    \
        Expedire virgas. Cic. Lier, Apprester.
    \
        Pyxidem. Cic. Tirer, ou mettre hors.
    \
        Cererem canistris. Virg. Tirer le pain hors des corbeilles pour mettre sur table.
    \
        Aggere et cratibus aditus expediunt. Caes. Font diligemment les approches et chemins pour entrer en un fort, Font des entrees.
    \
        Agrum lectione lapidum expedire. Colum. Oster les pierres d'un champ.
    \
        Alimenta arcu expedire. Tacit. Cercher sa vie à l'arc et aux fleiches, et tuer des bestes pour manger.
    \
        Animum metu. Horat. Delivrer de la paour qu'il ha.
    \
        Arcus. Stat. Tirer hors et apprester.
    \
        Arma. Tacit. Apprester.
    \
        Causam alicuius rei. Virg. Exposer, Declarer, Dire.
    \
        Consilia se expediunt. Valer. Flac. Prennent fin.
    \
        Conuiuia expediunt. Valer. Flac. Apprestent le banquet.
    \
        Hic hodie expediet hanc docte fallaciam. Plaut. Il viendra à bout et à chef de ceste tromperie.
    \
        Ferrum expedire. Liu. Desgainer.
    \
        Labores alicuius. Valerius Flac. Finer, Terminer, Mettre fin aux, etc.
    \
        Expedire se ex laqueis. Cic. Se despestrer des laqs.
    \
        Manus expedire. Virg. Lever les mains en hault.
    \
        Merces. Ouid. Desployer sa marchandise, Estaler.
    \
        Naues expedire. Caesar. Accoustrer, Apprester.
    \
        Explicare et expedire negotia alicuius. Cic. Desmesler et desvelopper.
    \
        Nodum. Cic. Desnouer un neud, Desmesler une difficulté.
    \
        Nomina. Cic. Chevir avec ses creanciers.
    \
        Expedire pecuniam. Tranquil. Faire argent et amasser.
    \
        Rem aliquam. Virgil. Faire, Expedier, Venir à chef de quelque chose.
    \
        Salutem. Cic. Se saulver et garentir sa vie.
    \
        Tela animosque expedire. Liu. Apprester.
    \
        Expedire se ex turba. Terent. Se desfaire et delivrer d'une presse.
    \
        Hoc mihi expedi. Terent. Di moy en peu de parolles.
    \
        Capita rerum expedire. Plaut. Despescher de dire les principaulx poincts de quelque affaire.
    \
        Causam aduentus. Liu. Dire.
    \
        Expedire iudicibus rem suam. Terent. Prouver son cas.
    \
        Expedire. Liu. Conclure et arrester.
    \
        Expedire. Cic. Despescher quelque affaire, Expedier.
    \
        Expedire. Tacit. Apprester, Appareiller.
    \
        Expedire se ad praelium, seu ad pugnam. Liu. S'apprester pour aller au combat.
    \
        Expedio me ad Drusum, inde ad Scaurum. Cic. Je m'appreste pour aller, etc.
    \
        Erat expeditum, omnibus remittere aequaliter, sed non satis aequum. Plin. iunior. C'estoit le plus court et le plustost faict, ou le plus aisé.

    Dictionarium latinogallicum > expedio

  • 4 explico

    explĭco, āre, explĭcŭi (explĭcāvi), explĭcātum (explĭcĭtum) - tr. -    - la forme explicui ne se trouve qu'à partir de Virgile; les deux formes du supin se trouvent dans Caes. ; Cic. n'a que la forme explicatum. [st1]1 [-] déployer, étaler, dérouler.    - vestem explicare, Cic. de Or. 1, 161: déployer (étaler) des étoffes.    - volumen explicare, Cic. Amer. 101: dérouler un manuscrit.    - pennas explicare, Ov. Am. 2, 6, 55: déployer ses ailes.    - frontem explicare, Hor. O. 3, 29, 16: dérider son front.    - mare turbidum explicare, Sen. H. Oet.: calmer la mer.    - se ex his laqueis explicare, Cic. Verr. 5, 151, se débarrasser de ces filets. [st1]2 [-] étendre, allonger, élargir, déployer.    - forum laxare et usque ad atrium Libertatis explicare, Cic. Att. 4, 16, 14: élargir le forum et l'étendre jusqu'au portique de la Liberté.    - cf. Cic. Agr. 2, 96; de Or. 2, 358.    - aciem explicare, Liv. 7, 23, 6: déployer sa ligne de bataille.    - cf. Liv. 2, 46, 3 ; 2, 59, 7 ; 10, 20, 3, etc.    - se explicare turmatim, Caes. BC. 3, 93, 3: se déployer par escadrons.    - au passif explicari, Caes. BC. 2, 26, 4: se déployer.    - poét. arida ligna in flammas explicare, Lucr. 2, 882: amener le bois sec à se déployer en flammes.    - au fig. explica atque excute intellegentiam tuam, Cic. Off. 3, 81: déploie, scrute ton intelligence. [st1]3 [-] débrouiller, tirer d'affaire.    - Siciliam explicare, Cic. Pomp. 30: tirer d'affaire la Sicile.    - se explicare de re, Cic.: se débarrasser d'une affaire, se tirer d'affaire.    - se explicare dicendo, Cic. Fl. 10: se tirer d'affaire par la parole. [st1]4 [-] débrouiller, tirer au clair, mettre en ordre (en état).    - negotia explicare, Cic. Att. 5, 12, 3: arranger des affaires.    - consilium explicare, Caes. BC. 1, 78, 4: arrêter sa ligne de conduite.    - nomen explicare, Cic. Att. 13, 29, 2: acquitter une dette.    - explicare res involutas de finiendo, Cic. Or. 102: débrouiller par des définitions les idées obscures. [st1]5 [-] rhét. développer.    - vitam alicujus totam explicare, Cic. Caecil. 27: dérouler toute la vie de qqn.    - verbum explicare, Cic. Part. 124: développer le sens d'un mot.    - inexplicanda aequitate, Cic. Br. 144, quand il s'agissait de développer l'équité (les considérations d'équité).    - narrationes explicatae dilucide, Cic. Or. 124: narrations développées clairement.    - summorum oratorum Graecas orationes, Cic. de Or. 1, 155: reproduire (traduire librement) les discours des meilleurs orateurs grecs.    - alicujus injurias apertissime alicui explicare, Cic. Verr. 2, 156: exposer à qqn de la manière la plus claire les injustices de qqn.    - absol. de aliqua re explicare, Cic. Tusc. 3, 13: entrer dans des développements sur qqch.
    * * *
    explĭco, āre, explĭcŭi (explĭcāvi), explĭcātum (explĭcĭtum) - tr. -    - la forme explicui ne se trouve qu'à partir de Virgile; les deux formes du supin se trouvent dans Caes. ; Cic. n'a que la forme explicatum. [st1]1 [-] déployer, étaler, dérouler.    - vestem explicare, Cic. de Or. 1, 161: déployer (étaler) des étoffes.    - volumen explicare, Cic. Amer. 101: dérouler un manuscrit.    - pennas explicare, Ov. Am. 2, 6, 55: déployer ses ailes.    - frontem explicare, Hor. O. 3, 29, 16: dérider son front.    - mare turbidum explicare, Sen. H. Oet.: calmer la mer.    - se ex his laqueis explicare, Cic. Verr. 5, 151, se débarrasser de ces filets. [st1]2 [-] étendre, allonger, élargir, déployer.    - forum laxare et usque ad atrium Libertatis explicare, Cic. Att. 4, 16, 14: élargir le forum et l'étendre jusqu'au portique de la Liberté.    - cf. Cic. Agr. 2, 96; de Or. 2, 358.    - aciem explicare, Liv. 7, 23, 6: déployer sa ligne de bataille.    - cf. Liv. 2, 46, 3 ; 2, 59, 7 ; 10, 20, 3, etc.    - se explicare turmatim, Caes. BC. 3, 93, 3: se déployer par escadrons.    - au passif explicari, Caes. BC. 2, 26, 4: se déployer.    - poét. arida ligna in flammas explicare, Lucr. 2, 882: amener le bois sec à se déployer en flammes.    - au fig. explica atque excute intellegentiam tuam, Cic. Off. 3, 81: déploie, scrute ton intelligence. [st1]3 [-] débrouiller, tirer d'affaire.    - Siciliam explicare, Cic. Pomp. 30: tirer d'affaire la Sicile.    - se explicare de re, Cic.: se débarrasser d'une affaire, se tirer d'affaire.    - se explicare dicendo, Cic. Fl. 10: se tirer d'affaire par la parole. [st1]4 [-] débrouiller, tirer au clair, mettre en ordre (en état).    - negotia explicare, Cic. Att. 5, 12, 3: arranger des affaires.    - consilium explicare, Caes. BC. 1, 78, 4: arrêter sa ligne de conduite.    - nomen explicare, Cic. Att. 13, 29, 2: acquitter une dette.    - explicare res involutas de finiendo, Cic. Or. 102: débrouiller par des définitions les idées obscures. [st1]5 [-] rhét. développer.    - vitam alicujus totam explicare, Cic. Caecil. 27: dérouler toute la vie de qqn.    - verbum explicare, Cic. Part. 124: développer le sens d'un mot.    - inexplicanda aequitate, Cic. Br. 144, quand il s'agissait de développer l'équité (les considérations d'équité).    - narrationes explicatae dilucide, Cic. Or. 124: narrations développées clairement.    - summorum oratorum Graecas orationes, Cic. de Or. 1, 155: reproduire (traduire librement) les discours des meilleurs orateurs grecs.    - alicujus injurias apertissime alicui explicare, Cic. Verr. 2, 156: exposer à qqn de la manière la plus claire les injustices de qqn.    - absol. de aliqua re explicare, Cic. Tusc. 3, 13: entrer dans des développements sur qqch.
    * * *
        Explico, explicas, pen. corr. explicui et explicaui, explicitum, pen. cor. et explicatum, pen. prod. explicare. Plaut. Desmesler, Desvelopper, Desployer, Estendre, Mettre au large, Estaller.
    \
        Explicare acies, et Explicare agmen dicuntur Imperatores exercituum. Liu. Desployer ses bendes, et mettre en ordonnance, Les mettre en bon ordre.
    \
        Explicat pauo alas. Martial. Estend.
    \
        Explicare ensem. Ouid. Desgainer.
    \
        Epistolam. Cic. Ouvrir une lettre missive.
    \
        Frontem solicitam explicuere. Horat. Ont estendu le front qui estoit ridé de soulci, Ont resjouy.
    \
        Ligna explicat natura in flammas. Lucret. Resould.
    \
        Proferre atque explicare literas. Cic. Desployer, Ouvrir.
    \
        Luxus suos explicare. Lucan. Desployer et monstrer ses superfluitez et excez.
    \
        Explicare naues. Hirtius. Mettre en estat de combatre, Arranger, Ordonner, Mettre en bon ordre.
    \
        Orbes. Ouid. Desrouler.
    \
        Pennas suas explicat pauo. Ouid. Estend.
    \
        Serpentem. Lucan. Tuer: car un serpent mort, s'estend.
    \
        Explicat vmbram porticus. Martialis. Fait ombre de grande estendue.
    \
        Explicare atque expedire negotium aliquod. Cic. Depescher un affaire et vuider.
    \
        Explicat coenas duas vnica mensa. Martial. Un mets sert à deux repas, Quand on se souppe des restes et demourants du disner.
    \
        Explicare iter. Plin. iunior. Venir à chef de son voyage, Parachever.
    \
        Explicare se laqueis. Cic. Se desvelopper et depestrer des laqs, et s'en mettre hors.
    \
        Explicare prouinciam cinctam vndique periculis. Cic. Delivrer du tout.
    \
        Explicare. Cic. Declarer, Donner à entendre, Exposer, Expliquer.

    Dictionarium latinogallicum > explico

  • 5 exuo

    exuo, ĕre, exŭi, exutum - tr. - [st2]1 [-] dépouiller (qqn) de, mettre à nu; déposséder. [st2]2 [-] détacher (une partie du vêtement); ôter, enlever, quitter. [st2]3 [-] se dépouiller (d'un vêtement); se débarrasser de; renoncer à; déposer, quitter (au pr. et au fig.).    - exuere veste aliquem, Suet.: déshabiller qqn.    - exuere digitos, Mart. 14, 109: ôter ses bagues.    - exuere mensas, Mart. 9, 60, 7: découvrir des tables.    - exuere se agro paterno, Liv. 2, 23, 6: se dépouiller de son patrimoine.    - exuere telum e vulnere, Stat. Th. 9, 287: retirer un trait d'une blessure.    - se exuere ex laqueis, Cic.: se dégager des pièges.    - exuere se jugo, Liv. 34, 13, 9: secouer le joug.    - exuere avaritiam, Tac. Agr. 9: être étranger à l'avarice.    - quemadmodum illi, quos pulvis motus fuga pecorum exuit castris, Sen. Ep. 2, 13, 8: comme ceux que la poussière soulevée par le galop d'un troupeau chasse du camp.    - exuere gratiam novitatis, Plin. Ep. 1, 2, 6: perdre le charme de la nouveauté.
    * * *
    exuo, ĕre, exŭi, exutum - tr. - [st2]1 [-] dépouiller (qqn) de, mettre à nu; déposséder. [st2]2 [-] détacher (une partie du vêtement); ôter, enlever, quitter. [st2]3 [-] se dépouiller (d'un vêtement); se débarrasser de; renoncer à; déposer, quitter (au pr. et au fig.).    - exuere veste aliquem, Suet.: déshabiller qqn.    - exuere digitos, Mart. 14, 109: ôter ses bagues.    - exuere mensas, Mart. 9, 60, 7: découvrir des tables.    - exuere se agro paterno, Liv. 2, 23, 6: se dépouiller de son patrimoine.    - exuere telum e vulnere, Stat. Th. 9, 287: retirer un trait d'une blessure.    - se exuere ex laqueis, Cic.: se dégager des pièges.    - exuere se jugo, Liv. 34, 13, 9: secouer le joug.    - exuere avaritiam, Tac. Agr. 9: être étranger à l'avarice.    - quemadmodum illi, quos pulvis motus fuga pecorum exuit castris, Sen. Ep. 2, 13, 8: comme ceux que la poussière soulevée par le galop d'un troupeau chasse du camp.    - exuere gratiam novitatis, Plin. Ep. 1, 2, 6: perdre le charme de la nouveauté.
    * * *
        Exuo, exuis, exui, pen. cor. exutum, pen. prod. exuere. Desvestir, Despouiller.
    \
        Exuere aegritudinem. Cic. Oster.
    \
        Amicitiam alicuius exuere. Tacit. Laisser, Delaisser.
    \
        Animam exuit. Ouid. Elle rendit l'ame, Elle mourut.
    \
        Anima memet pariter ac scelere exuam. Senec. Je me tueray moymesme.
    \
        Serpens nouus exuit annos. Tibul. Despouille sa vieille peau, et se rajeunist.
    \
        Armis exuere aliquem. Sil. Le desarmer.
    \
        Arrogantiam et auaritiam exuere. Tacit. Oster.
    \
        Aspectum alicuius. Tacit. Perdre la veue de quelqu'un.
    \
        Castris hostem. Liu. Luy faire quicter son fort.
    \
        Ciues nostros exuimus. Stat. Nous avons perdu noz citoyens.
    \
        Exuere ensem humero. Virg. Desceindre.
    \
        Ensem vagina exuerat. Stat. Il avoit desgainé.
    \
        Fidem. Tacit. Ne point tenir loyauté, Rompre sa promesse.
    \
        Foedus. Claud. Rompre l'alliance.
    \
        Exuere gratiam nouitatis dicitur id quod iam vetus esse incipit. Plin. iunior. Perdre la grace de nouveauté.
    \
        Hominem. Ouid. N'estre plus homme.
    \
        Exuere hominem ex homine. Cic. Se despouiller et desvestir de son naturel.
    \
        Humanitatem. Cic. Perdre toute pitié et affection qu'un homme doibt porter à l'autre.
    \
        Exuere iugum, et Exuere se iugo. Liu. Rejecter le joug, Se delivrer de servitude.
    \
        Iustitium. Tacit. Faire fin aux vacations.
    \
        Lacertos. Virg. Descouvrir.
    \
        Magistrum. Tacit. Laisser, Quicter, Abandonner.
    \
        Mentem. Virg. Changer son courage et affection.
    \
        Montes. Stat. Coupper les forests qui estoyent aux montaignes, Despouiller les montaignes de leur forests.
    \
        Mores. Mart. Laisser.
    \
        Antiquos mores. Liu. Delaisser.
    \
        Obsequium erga imperatorem exuit. Tacit. Il se mist hors de la subjection et obeissance de l'empereur.
    \
        Ossa. Virgil. Descouvrir, Monstrer, Descharner les os, Desnuer.
    \
        Pectus curis. Stat. Descharger son cueur de soulci.
    \
        Titonia polum exuerat. Vale. Flac. L'aube du jour avoit laissé le ciel, et s'en estoit allee.
    \
        Promissa. Tacit. Rompre sa promesse.
    \
        Aliquem regno. Plin. Le despouiller et luy oster son royaulme.
    \
        Exuere se paterno agro. Liu. Se desvestir et dessaisir des terres qu'on a eu de la succession paternelle, Les vendre ou despendre.
    \
        Exuere se ex laqueis, pro Liberare. Cic. S'en delivrer.
    \
        Exuere senectam dicuntur serpentes. Plin. Se despouiller de leur vieille peau.
    \
        Exuere seruitutem. Liu. Sortir de servitude, Se mettre hors de servitude.
    \
        Societatem. Tacit. Quicter, Delaisser, Abandonner, Renoncer la compaignie et alliance.
    \
        Spiritum. Senec. Mourir.
    \
        Tributa. Tacit. Refuser, et ne plus vouloir payer le tribut.
    \
        Vetustas exuitur anguibus. Ouid. Les serpens laissent leur vieille peau.
    \
        Virtutes exuere. Tacit. Rejecter, Delaisser.

    Dictionarium latinogallicum > exuo

  • 6 expedio

    ex-pedio, īvī u. iī, ītum, īre (vgl. pedica, compēs, griech. πέδη), den Fuß (aus der Fessel) losmachen, entfesseln, befreien, I) loswickeln, losbinden, lösen, 1) eig.: restim, Apul. met. 1, 16. – im Bilde, nodum, lösen, Cic.: alqm illigatum, Hor.: se ex laqueis, Cic.: caput laqueis mortis, Hor. – 2) übtr., etwas loswickeln od. aus etwas herauswickeln, herauswinden, losmachen, durchhelfen, durchbringen, a) im allg.: se ab omni occupatione, Cic.: se ex turba, Ter.: se crimine, Ter.: aegrotum, Cels.: gravem tardumque spiritum, heilen, heben, Cels.: salutem, Cic. – poet., Claudias manus per acuta belli, glücklich hindurchführen, Hor.; vgl. descendo ac ducente deo flammam inter et hostes expedior (entkomme), Verg.: u. so per quot discrimina rerum expedior? Val. Flacc. – Lebl., discum, iaculum trans finem, leicht entsenden, -schleudern, Hor. – b) insbes.: α) zustande bringen, herrichten, verfertigen, minutatim ex tabellis compactā crassitudine Mercuriolum, Apul. apol. 61 extr. – β) entwickeln, erledigen = abfertigen, beseitigen, in Richtigkeit bringen, zustande bringen, ausführen, negotia, Cic.: rem frumentariam, die der Verproviantierung im Wege stehenden Schwierigkeiten wegräumen, sie erleichtern, Caes.: commeatus (Plur.), Liv.: nomina mea expedi, exsolve, Cic.: exitum orationis, Cic.: res, Cic.: consilia, ausführen, Tac.: prope iam expeditam Caesaris victoriam interpellaverunt, schon so gut als abgemachten, Caes. – γ) entwickeln, erläutern, darlegen, dartun, ansagen, mitteilen, berichten, auseinandersetzen, id, si potes verbo expedi, Ter.: quin rem expedi! Pacuv. fr.: capita rerum expedito, Plaut.: omnem expediat morbi causam, Verg.: priusquam huiusmodi rei initium expediam, Sall.: nunc initia causasque motus Vitelliani expediam, Tac.: omnia elegantissime expedire, Cic. ep. ad Brut. 1, 15, 1 (neben explicare u. exponere). – mit folg. indir. Fragesatz, ut quae sit forma totius expediam, Mela: sed qui utrosque error vos agitet expedibo, Pompon. fr.: cuius (ager), non dico hominis, sed populi fuerit, expedire potes? Sen. – nunc adeo quae sit dubiae sententia menti expediam et paucis docebo, Verg. – m. folg. Acc. u. Infin., id ego ius atque aecum fecisse expedibo atque eloquar, Enn. fr. scen. 148. – m. de u. Abl., de quibus quae expediero, *Varro LL. 8, 24 M. (die codd. experiero): ea de caede quam verissime expediam, Tac. hist. 4, 48: pauca de isdem expediam carptim, Amm. 14, 4, 2. – absol., mane, expedito, Pacuv. fr.: agedum expedi, Plaut. – II) prägn., A) herausholen, heraus- (hervor-) nehmen, vorbringen, 1) eig.: virgas, Cic.: Cererem canistris, Verg.: foratas palmas, herausstrecken, Sedul.: quis expedivit psittaco suum χαιρε, hat ihm entlockt = ihn gelehrt, Pers. – 2) übtr.: a) zurechtmachen, instand setzen, α) übh.: agrum probe, Col. 2, 4, 6: agrum sationibus faciendis, Col. 2, 2, 21: capillum pectine cotidie, auskämmen, Fronto de eloqu. p. 143, 3 N.: cuminatum (pullum) a cervice, ausnehmen, Apic. 6, 252: sarcinulas, den Ranzen packen, sich reisefertig machen, Petron. 99, 4. – β) als milit. t. t., in Bereitschaft setzen, naves od. classem, segelfertig (seetüchtig) machen, Caes. u. Auct. b. Alex.: exercitum, Liv., legiones, Caes., remigem ac militem, Liv., zum Angriff fertig machen, schlag-, kampffertig machen: se ad oppugnationem urbis, sich anschicken, Liv.: arma, Caes. u. Verg.: arma animosque, sich mit Waffen u. Mut rüsten, Liv.: od. manus, Verg., od. se ad pugnam od. ad proelium, Liv., od. bl. se, Caes., sich zum K. anschicken, sich kampfbereit machen; vgl. refl. exp. ad bellum, zum Kr. (sich) rüsten, Tac.: u. so quoties expedierat, (sich) gerüstet hatte, zu Felde gezogen war, Tac. – b) ausfindig machen, ermitteln, ermöglichen, auftreiben, alci vicarium, Liv.: cibaria pastoribus, Varro: pecunias, Suet.: iter (Ausweg) fugae non exp., Liv.: aliā pressione ad aedificandum sibi locum, Caes. – m. ab u. Abl., von jmd. etw. auswirken, veniam ab alqo compensatione sanguinis sui, Tert. apol. 50. – c) gleichs. vorsuchen = gebrauchen, üben, medio decreto ius auxilii sui, Liv. 3, 13, 6. – B) sese expedire u. bl. expedire, sich entwickeln, den u. den Fortgang haben, so u. so ab laufen (s. Brix Plaut. trin. 236), quem ad modum sese expediant (artes amoris), Plaut.: ut res rationesque vestrorum omnium bene expedire voltis, Plaut.: nequiter paene expedivit prima parasitatio, Plaut. – C) res expedit od. unpers. expedit, es hilft heraus, d.i. etwas od. es kommt zustatten, ist förderlich, dienlich, zuträglich, ersprießlich, non idem ipsis expedire et multitudini, Nep.: non quominus expediat quicquam Caesari ad diuturnitatem dominationis, Cic. – unpers., si ita expedit, Cic.: sic magis expedit, Quint.: Volsci totiens hostes, quotiens patribus expediat, Liv. – m. folg. Acc. u. Infin. od. bl. Infin., expedit bonas esse vobis, Ter.: omnibus bonis expedit salvam esse rem publicam, Cic.: eam (pecuniam) in praediis collocari maxime expedit, Cic.: ille, qui omnino vivere expedire nemini putat, Cic.: quia aut pacem vere cupiebant, aut expediebat simulare, Liv. – m. folg. ut od. ne u. Konj., neque expedire, ut ambitione alienā trahatur, Tac. ann. 3, 69: expedire omnibus, ut etc., Iustin. 34, 1, 7: expedit rei publicae, ne quis suā re male utatur, Iustin. inst. 1, 8. § 2. – expedit (es ist förderlicher, zuträglicher), mit folg. Infin. od. mit folg. ut u. Konj. u. im Nachsatze quam, Tert. de pall. 5. Vulg. Matth. 5, 29. – / Archaist. Futur, expedibo, Enn. fr. scen. 148. Pacuv. tr. 66 u. 281. Acc. tr. 490. Plaut. truc. 138. – Parag. Infin. expedirier, Plaut. Poen. 1007.

    lateinisch-deutsches > expedio

  • 7 resipisco

    rĕsĭpisco, ĕre, sĭpŭi (sĭpĭi, sĭpīvi) [resipio] - intr. - [st2]1 [-] reprendre ses sens, revenir à soi, se remettre. [st2]2 [-] Petr. redevenir sensible (après une paralysie). [st2]3 [-] Eccl. revenir à de meilleurs sentiments, revenir à la raison, venir à résipiscence, se repentir.    - resipisti, Plaut. Mil. 4, 8, 34; resipisset, Cic. Sest. 38, 80; resipiit, Suet. Ner. 42; resipisse, Ter. Haut. 844.    - resipisco, Ter. Andr. 698: je respire! (je me sens mieux!).    - video te resipisse, Ter.: je vois que tu es redevenu sage.    - te auctore resipui, Cic.: grâce à toi, j'ai ouvert les yeux.    - si quid resipiscis, Apul.: si tu reprends un grain de sagesse.    - resipiscant de diaboli laqueis, Vulg.: qu'ils reviennent à la raison une fois dégagés des filets du diable.
    * * *
    rĕsĭpisco, ĕre, sĭpŭi (sĭpĭi, sĭpīvi) [resipio] - intr. - [st2]1 [-] reprendre ses sens, revenir à soi, se remettre. [st2]2 [-] Petr. redevenir sensible (après une paralysie). [st2]3 [-] Eccl. revenir à de meilleurs sentiments, revenir à la raison, venir à résipiscence, se repentir.    - resipisti, Plaut. Mil. 4, 8, 34; resipisset, Cic. Sest. 38, 80; resipiit, Suet. Ner. 42; resipisse, Ter. Haut. 844.    - resipisco, Ter. Andr. 698: je respire! (je me sens mieux!).    - video te resipisse, Ter.: je vois que tu es redevenu sage.    - te auctore resipui, Cic.: grâce à toi, j'ai ouvert les yeux.    - si quid resipiscis, Apul.: si tu reprends un grain de sagesse.    - resipiscant de diaboli laqueis, Vulg.: qu'ils reviennent à la raison une fois dégagés des filets du diable.
    * * *
        Resipisco, resipiscis, resipui, resipiscere. Terent. Retourner à son bon sens, Recouvrer son bon sens qui a esté aucunement esgaré, Redevenir sage, Laisser sa folie.
    \
        Resipiscunt aegroti. Suet. Quand ils reviennent à eulx apres une foiblesse ou esvanouissement.

    Dictionarium latinogallicum > resipisco

  • 8 expedio

    ex-pedio, īvī u. iī, ītum, īre (vgl. pedica, compēs, griech. πέδη), den Fuß (aus der Fessel) losmachen, entfesseln, befreien, I) loswickeln, losbinden, lösen, 1) eig.: restim, Apul. met. 1, 16. – im Bilde, nodum, lösen, Cic.: alqm illigatum, Hor.: se ex laqueis, Cic.: caput laqueis mortis, Hor. – 2) übtr., etwas loswickeln od. aus etwas herauswickeln, herauswinden, losmachen, durchhelfen, durchbringen, a) im allg.: se ab omni occupatione, Cic.: se ex turba, Ter.: se crimine, Ter.: aegrotum, Cels.: gravem tardumque spiritum, heilen, heben, Cels.: salutem, Cic. – poet., Claudias manus per acuta belli, glücklich hindurchführen, Hor.; vgl. descendo ac ducente deo flammam inter et hostes expedior (entkomme), Verg.: u. so per quot discrimina rerum expedior? Val. Flacc. – Lebl., discum, iaculum trans finem, leicht entsenden, - schleudern, Hor. – b) insbes.: α) zustande bringen, herrichten, verfertigen, minutatim ex tabellis compactā crassitudine Mercuriolum, Apul. apol. 61 extr. – β) entwickeln, erledigen = abfertigen, beseitigen, in Richtigkeit bringen, zustande bringen, ausführen, negotia, Cic.: rem frumentariam, die der Verproviantierung im Wege stehenden Schwierigkeiten wegräumen, sie erleichtern, Caes.: commeatus (Plur.), Liv.: nomina mea expedi, exsolve, Cic.: exitum orationis, Cic.: res, Cic.: consilia, ausführen,
    ————
    Tac.: prope iam expeditam Caesaris victoriam interpellaverunt, schon so gut als abgemachten, Caes. – γ) entwickeln, erläutern, darlegen, dartun, ansagen, mitteilen, berichten, auseinandersetzen, id, si potes verbo expedi, Ter.: quin rem expedi! Pacuv. fr.: capita rerum expedito, Plaut.: omnem expediat morbi causam, Verg.: priusquam huiusmodi rei initium expediam, Sall.: nunc initia causasque motus Vitelliani expediam, Tac.: omnia elegantissime expedire, Cic. ep. ad Brut. 1, 15, 1 (neben explicare u. exponere). – mit folg. indir. Fragesatz, ut quae sit forma totius expediam, Mela: sed qui utrosque error vos agitet expedibo, Pompon. fr.: cuius (ager), non dico hominis, sed populi fuerit, expedire potes? Sen. – nunc adeo quae sit dubiae sententia menti expediam et paucis docebo, Verg. – m. folg. Acc. u. Infin., id ego ius atque aecum fecisse expedibo atque eloquar, Enn. fr. scen. 148. – m. de u. Abl., de quibus quae expediero, *Varro LL. 8, 24 M. (die codd. experiero): ea de caede quam verissime expediam, Tac. hist. 4, 48: pauca de isdem expediam carptim, Amm. 14, 4, 2. – absol., mane, expedito, Pacuv. fr.: agedum expedi, Plaut. – II) prägn., A) herausholen, heraus- (hervor-) nehmen, vorbringen, 1) eig.: virgas, Cic.: Cererem canistris, Verg.: foratas palmas, herausstrecken, Sedul.: quis expedivit psittaco suum χαιρε, hat ihm entlockt = ihn gelehrt, Pers. – 2) übtr.: a) zurechtmachen, instand
    ————
    setzen, α) übh.: agrum probe, Col. 2, 4, 6: agrum sationibus faciendis, Col. 2, 2, 21: capillum pectine cotidie, auskämmen, Fronto de eloqu. p. 143, 3 N.: cuminatum (pullum) a cervice, ausnehmen, Apic. 6, 252: sarcinulas, den Ranzen packen, sich reisefertig machen, Petron. 99, 4. – β) als milit. t. t., in Bereitschaft setzen, naves od. classem, segelfertig (seetüchtig) machen, Caes. u. Auct. b. Alex.: exercitum, Liv., legiones, Caes., remigem ac militem, Liv., zum Angriff fertig machen, schlag-, kampffertig machen: se ad oppugnationem urbis, sich anschicken, Liv.: arma, Caes. u. Verg.: arma animosque, sich mit Waffen u. Mut rüsten, Liv.: od. manus, Verg., od. se ad pugnam od. ad proelium, Liv., od. bl. se, Caes., sich zum K. anschicken, sich kampfbereit machen; vgl. refl. exp. ad bellum, zum Kr. (sich) rüsten, Tac.: u. so quoties expedierat, (sich) gerüstet hatte, zu Felde gezogen war, Tac. – b) ausfindig machen, ermitteln, ermöglichen, auftreiben, alci vicarium, Liv.: cibaria pastoribus, Varro: pecunias, Suet.: iter (Ausweg) fugae non exp., Liv.: aliā pressione ad aedificandum sibi locum, Caes. – m. ab u. Abl., von jmd. etw. auswirken, veniam ab alqo compensatione sanguinis sui, Tert. apol. 50. – c) gleichs. vorsuchen = gebrauchen, üben, medio decreto ius auxilii sui, Liv. 3, 13, 6. – B) sese expedire u. bl. expedire, sich entwickeln, den u. den Fortgang haben, so u. so ab-
    ————
    laufen (s. Brix Plaut. trin. 236), quem ad modum sese expediant (artes amoris), Plaut.: ut res rationesque vestrorum omnium bene expedire voltis, Plaut.: nequiter paene expedivit prima parasitatio, Plaut. – C) res expedit od. unpers. expedit, es hilft heraus, d.i. etwas od. es kommt zustatten, ist förderlich, dienlich, zuträglich, ersprießlich, non idem ipsis expedire et multitudini, Nep.: non quominus expediat quicquam Caesari ad diuturnitatem dominationis, Cic. – unpers., si ita expedit, Cic.: sic magis expedit, Quint.: Volsci totiens hostes, quotiens patribus expediat, Liv. – m. folg. Acc. u. Infin. od. bl. Infin., expedit bonas esse vobis, Ter.: omnibus bonis expedit salvam esse rem publicam, Cic.: eam (pecuniam) in praediis collocari maxime expedit, Cic.: ille, qui omnino vivere expedire nemini putat, Cic.: quia aut pacem vere cupiebant, aut expediebat simulare, Liv. – m. folg. ut od. ne u. Konj., neque expedire, ut ambitione alienā trahatur, Tac. ann. 3, 69: expedire omnibus, ut etc., Iustin. 34, 1, 7: expedit rei publicae, ne quis suā re male utatur, Iustin. inst. 1, 8. § 2. – expedit (es ist förderlicher, zuträglicher), mit folg. Infin. od. mit folg. ut u. Konj. u. im Nachsatze quam, Tert. de pall. 5. Vulg. Matth. 5, 29. – Archaist. Futur, expedibo, Enn. fr. scen. 148. Pacuv. tr. 66 u. 281. Acc. tr. 490. Plaut. truc. 138. – Parag. Infin. expedirier, Plaut. Poen. 1007.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > expedio

  • 9 inretio

    irrētĭo ( inr-), īvi or ĭi, ītum, 4, v. a. [1. in-rete], to catch in a net, to ensnare, entangle (syn.: illaqueo, implico; class.).
    I.
    Lit.:

    quid ad illum, qui te captare vult, utrum tacentem irretiat te, an loquentem?

    Cic. Ac. 2, 29, 94:

    solum pluribus radicibus impeditum, et quasi irretitum,

    Col. 3, 11, 2. —
    II.
    Transf., to embarrass, hinder (late Lat.):

    festinandi studio aliis irretientibus alios,

    Amm. 19, 8, 3.—
    III.
    Trop., to catch, entangle, ensnare: si laqueis, manicis, pedicis mens irretita est, Lucil. ap. Non. 350, 25:

    se erratis,

    Cic. Tusc. 5, 21, 62:

    aliquem corruptelarum illecebris,

    id. Cat. 1, 6, 13:

    homines judiciis iniquissimis,

    id. Vatin. 5, 12:

    cantiunculis irretitus,

    id. Fin. 5, 18, 49:

    Stoici disputationum suarum atque interrogationum laqueis te irretitum tenerent,

    id. de Or. 1, 10:

    loquacitas interrogationibus irretita,

    id. Vatin. 1, 2:

    aliquem sermonibus,

    Vulg. Isa. 8, 15:

    calumniis,

    Amm. 15, 5, 32.

    Lewis & Short latin dictionary > inretio

  • 10 irretio

    irrētĭo ( inr-), īvi or ĭi, ītum, 4, v. a. [1. in-rete], to catch in a net, to ensnare, entangle (syn.: illaqueo, implico; class.).
    I.
    Lit.:

    quid ad illum, qui te captare vult, utrum tacentem irretiat te, an loquentem?

    Cic. Ac. 2, 29, 94:

    solum pluribus radicibus impeditum, et quasi irretitum,

    Col. 3, 11, 2. —
    II.
    Transf., to embarrass, hinder (late Lat.):

    festinandi studio aliis irretientibus alios,

    Amm. 19, 8, 3.—
    III.
    Trop., to catch, entangle, ensnare: si laqueis, manicis, pedicis mens irretita est, Lucil. ap. Non. 350, 25:

    se erratis,

    Cic. Tusc. 5, 21, 62:

    aliquem corruptelarum illecebris,

    id. Cat. 1, 6, 13:

    homines judiciis iniquissimis,

    id. Vatin. 5, 12:

    cantiunculis irretitus,

    id. Fin. 5, 18, 49:

    Stoici disputationum suarum atque interrogationum laqueis te irretitum tenerent,

    id. de Or. 1, 10:

    loquacitas interrogationibus irretita,

    id. Vatin. 1, 2:

    aliquem sermonibus,

    Vulg. Isa. 8, 15:

    calumniis,

    Amm. 15, 5, 32.

    Lewis & Short latin dictionary > irretio

  • 11 adjicio

    ad-jicio, jēcī, jectum, ere [ jacio ]
    2) набрасывать, закидывать
    manum a. alicui rei VP — наложить руки на (захватить) что-л.
    3) причинять, наносить ( vulnera corporis T)
    a. oculos ad aliquid( ad aliquem) Pl, C и alicui rei C — обращать свои взоры на что-л. (на кого-л.) (с вожделением)
    a. animum ad aliquem (ad aliquid) T, L или alicui (alicui rei) Pl, L — обратить внимание на кого(что)-л.
    5) присоединять, прибавлять (aggerem ad munitionem Cs; ad bellicam gloriam laudem doctrinae C)
    a. latitudinem alicui rei QC — увеличить ширину чего-л.
    a. celeritati CCускорять
    (huc) adjice O, Sen etc. — сюда добавь, т. е. учти также
    6) приделывать, пристраивать ( vallo loricam Cs)
    7) набавлять ( на торгах) (pretium Dig; supra a. C)
    9) придавать, внушать ( animos alicui O)

    Латинско-русский словарь > adjicio

  • 12 expedio

    ex-pedio, īvī (iī),ītum, īre [ pes ]
    1)
    а) распутывать ( nodum C); высвобождать ( gressum Ap)
    e. se — выпутаться (ex laqueis C; turbā, v. l. ex turbā Ter)
    б) развязывать (restim Ap; aliquem illigatum H)
    2)
    а) освобождать, избавлять (aliquem ex servitute Pl; aliquem aliquā re или ab, de и ex aliquā re C etc.); помогать, вызволять
    б) поставить на ноги, вылечить ( aegrōtum CC); благополучно провести ( aliquem per acuta belli H)
    3) налаживать, обеспечивать ( rem frumentariam Cs); достигать, одерживать ( victoriam Cs)
    4) вынимать, доставать (Cerĕrem— sc. panem — canistris V); приготовлять (virgas C; arma Cs, V, T; pecunias Su)
    5) снаряжать, оснащать (naves Cs, T; classem bAl); приводить в боевой порядок ( legiones Cs); подготовлять ( agrum sationibus faciendis Col)
    6) приводить в порядок, улаживать ( negotia C)
    e. salutem C — обеспечить безопасность, спасти жизнь
    se e. — приготовиться ( ad pugnam L)
    7) бросать, метать (discum, jaculum H)
    9) приводить в исполнение, осуществлять ( consilia sua T)
    10) ликвидировать, сбывать, продавать (musti annonam Col; scruta Pt)
    11) (тж. verbo e. Ter) излагать, сообщать, рассказывать (aliquid и de aliquā re Pl, Ter, V etc.; originem alicujus rei T; alicujus rei causam V, T)
    12) содействовать, благоприятствовать
    quid in commune expedit Ap — то, что служит общему благу
    13) impers. expĕdit полезно, выгодно ( si ita expedit C)
    expedit omnibus (ut) C, Just etc. — всем полезно (важно), (чтобы)

    Латинско-русский словарь > expedio

  • 13 explico

    ex-plico, āvī (uī), ātum (itum), āre
    1)
    explicitus ad sua cornua lĭber Mразвёрнутая до конца (т. е. прочитанная) книга
    explĭcit (=explicitus est) liber Hierконец книги
    б) разворачивать, раскладывать ( merces Pt)
    2) раскрывать, распахивать ( vestem C); распускать ( velum Pl); распростирать ( pennas O)
    раскручивать ( funem Vtr); распутывать ( captiones C)
    4) уложить, убить ( aliquem sagittā Lcn)
    5) успокоить, заставить утихнуть ( turbidum mare SenT)
    8) воен. ставить в линию, выстраивать, развёртывать (aciem, copias L)
    9) приводить в порядок, устраивать (agmen confusum Hirt; convivia M; negotia C, VM); налаживать, организовывать ( rem frumentariam Cs)
    e. frontem alicujus H — разгладить морщины на чьём-л. лбу, т. е. развеселить кого-л.
    10) приводить в исполнение, выполнять (consilium, praecepta, mandata C)
    e. fugam Lбежать
    e. nomen C или pecuniam Digуплатить долг
    11) развивать, объяснять, истолковывать, излагать (causam, rationem alicujus rei, philosophiam, vitam alicujus, de rerum naturā C)
    12) переводить, перелагать ( summorum oratorum Graecas orationes C)
    13) выпутывать, освобождать (aliquem ex laqueis C, Sen); избавлять, спасать, вызволять (se C etc.; aegrum CC; Siciliam multis cinctam periculis C)
    14) доводить до конца, завершать ( quae per defunctum inchoāta sunt Dig)

    Латинско-русский словарь > explico

  • 14 exuo

    uī, ūtum, ere [одного корня с induo ]
    1)
    а) извлекать, вынимать (aliquid aliquā re или de, ex aliquā re Pl, V etc.)
    e. ensem vaginā Stвынуть меч из ножен
    б) освобождать, выпутывать ( se ex laqueis C)
    2)
    а) снимать, скидывать ( vestem VP)
    e. aliquem veste Su — снять с кого-л. одежду
    б) сбрасывать ( servitutem L); обнажать (lacertos V; membra pellibus H); стряхивать, свергать ( jugum L)
    3) оставлять ( antiquos mores L); отрекаться, отворачиваться (e. patriam T); отрешаться, отбрасывать ( omnem humanitatem C)
    4)
    а) отказываться, расторгать ( amicitiam T)
    б) не соблюдать, не выполнять (jussa, promissa, pacta T); нарушать (pacem, fidem T); отделываться, устранять ( aliquem T)
    e. animam O — утратить жизнь, умереть
    5) освобождаться (e. feritatem O, Sen); отнимать, лишать ( aliquem aliqua re)
    e. alicui aliquid ex animo C — разубедить (разуверить) кого-л. в чём-л.
    e. silvestrem animum Vутрачивать дикость

    Латинско-русский словарь > exuo

  • 15 implico

    im-plico, uī (āvī), itum (ātum), āre
    1) вплетать, впутывать, запутывать, ( aliquem aliquā re или in aliquid)
    implicitus morbo CJ и in morbum Nep, Lзаболев(ший)
    2) тесно связывать (conjuncti et implicati Cs; i. acies inter se V)
    implicari aliqua re C etc. — быть связанным (находиться в сочетании) с чем-л. ( impudentia inscientiā implicata C)
    i. se societate alicujus C — вступить в тесный союз (соединиться) с кем-л.
    3) сообщать, передавать, внедрять (vim suam naturis hominum C; ignem ossibus V); перемешивать ( implicari remis L)
    4) приводить в замешательство (i. ac perturbare aciem Sl); спутывать, сбивать с толку ( aliquem incertis responsis L)
    5) замешивать, вовлекать, втягивать (implicari bello V, negotiis, erroribus C)
    implicari aliquo genere vitae или vivendi C — избрать какой-л. жизненный путь
    6) задерживать, мешать (i. aliquem ne aliquid fiat C)
    7)
    а) обвивать, обхватывать, обнимать (bracnia collo alicujus O; lacertos circa colla V)
    colla laqueis implicuisse O — обмотать шею петлей, т. е. удавиться
    б) увить, повить (tempora ramo V; crinem auro V)

    Латинско-русский словарь > implico

  • 16 involvo

    in-volvo, volvī, volūtum, ere
    1) катить вверх, вкатывать, взгромоздить ( aliquid alicui rei)
    i. secum — (в своём падении) увлекать с собой (silvas, armenta virosque V)
    involvi alicui rei V — скатиться (рухнуть) на что-л.
    3) обёртывать, заворачивать, окутывать ( laevam togā Q); обкладывать ( poma argillā Pall); обволакивать (aliquid fumo O; diem umbrā V; vera obscuris V); маскировать ( bellum pacis nomine C); скрывать ( res ab ipsā naturā involutae C); погружать, вовлекать ( atro bello Italiam Sil)
    4) se i. pass. involvi проникать, проскальзывать, вкрадываться
    si qua iniquitas involveretur T — если вкралась какая-л. неправильность
    se i. — погрузиться, уйти с головой, предаться (litteris C; otio PJ), облекаться, прикрываться ( suā virtute H) или запутываться ( laqueis interrogationis PJ)

    Латинско-русский словарь > involvo

  • 17 Dira necessitas

    Суровая необходимость.
    Гораций, "Оды", III, 24, 1-8:
    Thésaurís Arab(um) ét dívitis Índiae,
    Térren(um) ómne tuís ét mare públicum;
    Clávos, nón animúm metu,
    Nón mortís laqueís éxpediés caput.
    Ты Аравию всю с Индией пышною,
    Сушу всю и для всех море открытое,
    В крышу дома вобьет гвозди железные,
    И главы из петли смертной не вызволишь.
    (Перевод Г. Церетели)

    Латинско-русский словарь крылатых слов и выражений > Dira necessitas

  • 18 allevo [1]

    1. al-levo (ad-levo), āvī, ātum, āre, empor-, in die Höhe heben, lüpfen, aufheben, aufrichten, unterstützen, aufrecht erhalten u. dgl., I) eig.: non allevabatur velum, der Türvorhang wurde nicht gelüpft, -aufgehoben, Sen.: quibus (laqueis) allevati milites facilius ascenderent, Sall.: allevatis scutis, mit emporgehobenen Schilden, Auct. b. Alex.: allevatus circumstantium umeris, Tac.: clipeo se allevare conatus est, Curt.: allevare supercilia, Quint.: u. so oculos, Curt.: faciem alcis manu, Suet.: cubito artus, Ov. – II) übtr.: 1) im allg.: hic deprimitur alternis et extollitur, ac modo in caelum allevatur, modo defertur in terram, bald schwingt er sich zum Himmel, bald wird er zur Erde niedergedrückt, Sen. ep. 72, 9. – 2) insbes.: a) die körperlichen od. geistigen Beschwerden erleichtern, aliorum aerumnas dictis, Enn. fr.: sollicitudines meas, Cic. – u. auf den leidenden Teil od. die leidende Person übtr., den Körper od. Geist erleichtern, ihm Erleichterung verschaffen, ihn aufrichten, erheitern, trösten, α) körperlich, im Passiv = sich erholen, de allevato tuo corpore, Cic.: nec viribus allevor ullis, Ov. – β) geistig, iubeto habere bonum animum; ubi se allevat, ibi me allevat, Plaut.: animum a maerore, Curt.: abiectos aut submittentes se, Quint. – Passiv allevari, sich erheitern, sich aufrichten, sich erholen, allevor, cum loquor tecum absens, Cic.: m. respekt. Akk., allevatur animum, faßt Mut, Tac. ann. 6, 43. – b) das Gewichtige einer Sache, die drückende Sache selbst mildern, remissa ignominia, allevatae notae, Ehrenstrafen gemildert, Tac. hist. 1, 52. – c) unterstützend durchhelfen, ne allevasse videretur, inpulit ruentem, Tac. hist. 2, 63. – d) unterstützend heben, unterstützen, alqd summis eloquentiae viribus, Quint. 5, 1, 2. – u. im Passiv, Caesar eloquentiā et spiritu, ecce iam et consulatu adlevabatur, wurde gehoben, Flor. 4, 2, 10.

    lateinisch-deutsches > allevo [1]

  • 19 artus [1]

    1. artus, a, um, Adi. m. Compar. u. Superl. (Stamm AR-o, griech. ΑΡ-ω, wov. auch 2. artus, arma u.a.), gefügt, d.i. eingeengt, eingeschränkt, zusammengedrängt, -gezwängt, eng geschlossen, eng, knapp, I) eig.: a) im Ggstz. zum Lockern, Schlaffen, eng, straff, fest (Ggstz. laxus), catena, Ov. u. (Ggstz. laxa) Sen.: frenum, Tibull.: toga, fest anschließende, Hor.: compressiones artae amantum comparum, Plaut.: artissima oscula, Kuß auf Kuß, Suet.: complexus artiores, Sen., artissimi, Petr.: artissimo nodo vinciri (Ggstz. levi nodo contineri), Plin. – u. oft im Bilde, artioribus (ille) apud populum Romanum laqueis tenebitur, Cic.: vinculum ad astringendam fidem artius, Cic.: artissimum societatis vinculum, Cic. – b) im Ggstz. zum Weiten, eng (Ggstz. latus), α) v. Örtl.: regiones, Lucr.: loca, Sall. fr.: artiores silvae, dichtere, Caes.: vallis, Liv.: via, semita, Liv.: itinera, Tac.: aditus, Curt.: fauces, Tac.: ostium (Mündung), Liv.: os specus, Curt.: Arabici sinus os artius (Ggstz. latum), Mela: saltus artior, Liv.: mare artius, Mela: artissimum inter Europam Asiamque divortium, Tac.: coit deinde murus ex utraque parte in artiorem velut cuneum, Liv.: inde se rursus laxat (mare), rursusque etiam, quam fuit, artius exit in spatium, Mela: terra quae sequitur nusquam lata, atque hic artissima inter Hellespontum Aegaeumque procurrit, Mela. – subst., artum, ī, n., die Enge, der enge Raum, in artum concreti montes nimborum, Lucr.: mare adeo in artum agitur, ut etc., Mela: u. (im Bilde) nec desilies imitator in artum, dich verrennen, Hor.: quinquaginta ferme volumina collecta in artum, gekürzte, Plin.: ita in arto stipatae erant naves, ut etc., Liv.: per omnia arta praeruptaque velut caeci evadunt, Liv.: im Compar. u. Superl., montes paulatim in artius coëunt, Curt.: quā in artissimum cogitur regio, Curt. – bes. die Enge, das Gedränge des Kampfes, pugna in arto, Fuß an Fuß, Tac.: in artum compulsi, eingekeilt, eingezwängt, Liv.: suomet ipso agmine in arto haerentes, Liv. – β) v. a. Dingen, eng, gedrängt, dicht, turbā artā circumstare, Tibull.: nimis arta convivia, Hor.: cernere alqd artiore cribro, mit dichterem (feinerem) Siebe, Plin.: trahi in artissimas tenebras, Suet. Ner. 46, 1 (vgl. Apul. de deo Socr. 3): custodia arta, Tac., artiwsima, Mela. – u. γ) v. Pers., eng gewachsen, mulierem ita artam, ut mulier fieri non possit, sanam non videri constat, Ulp. dig. 21, 1, 14. § 7. – II) übtr.: a) nicht schlaff, eng, fest, artus somnus, artior somnus, fester, tiefer Schl., Suet. u. Cic.: artissimus somnus, Suet.: artā propinquitate coniunctus, Curt.: arto contubernio intime iunctus, App.: u. artā familiaritate alqm complecti, mit enger, inniger, Plin. ep.: alqm in artissimam affinitatem recipere, Vell. – v. Pers., eng verbunden, contubernalis artissimus, Apul. met. 9, 23. – b) eingeengt, beengt, α) unter dem Zwange befindlich, sponte suā cadere sub leges artaque iura (Zwang der Rechte), Lucr.: leges artae ideoque superbae, Plin. – β) beengt durch Sorgen, animus, Hor. sat. 2, 6, 82. – c) eingeengt = knapp, beschränkt, nur sparsam, gering, numerus, Tac.: commeatus, Liv.: annona arta, artior, artissima, Suet.: artiora tempora somni quam noctis, Curt.: omnia sibi in dies artiora esse viderunt, Curt. – u. artior petitio, mit geringer Aussicht, Liv. – subst., in arto (esse) commeatum, die Zufuhr sei knapp, Tac. hist. 3, 12: nobis in arto et inglorius labor, beschränkt, Tac. ann. 4, 32: alci spem ponere in arto, jmdm. die H. beschränken, Ov. – d) drangvoll, mißlich (s. Duker Flor. 2, 6, 31), res (Lage), Ov., Tac. u.a.: spes artior, Col. – subst., cum in arto res esset, als er in der Klemme war, sich bedrängt sah, Liv.: numquam Mavors adeo constrinxit in artum res, Claud.

    lateinisch-deutsches > artus [1]

  • 20 constringo

    cōn-stringo, strīnxī, strictum, ere, zusammenschnüren, zusammenziehen, I) eig.: a) im Sinne des Festmachens, fest zu- od. anbinden, festbinden, befestigen, sarcinam, Plaut.: galeam, Val. Flacc.: artus, Scrib.: vineam alligato recte, dum ne nimium constringas, Cato: cervicalia capitibus imposita linteis constringunt, Plin. ep.: vivorum corpora cadaveribus adversa adversis alligata atque constricta, die Leiber Lebender mit Leichnamen Gesicht gegen Gesicht gekehrt fest zusammengebunden, Val. Max.: ibi (ossa scapularum) validis musculis nervisque constricta sunt, Cels. – b) im Sinne des Festhaltens, in Schrankenhaltens, zusammenschnüren, festschnüren, festbinden, membra (infantium) in rectum exitura, Sen.: alci manus, Plaut. – leb. Wesen (bes. Wahnsinnige, Verbrecher usw.) an Händen, Füßen usw., alqm, Ter. u. Cic.: alqm laqueis, vinculis, Cic. u. Val. Max.: corpora constricta vinculis, Cic.: constrictus catenā, Rutil. Lup.: u. (im Bilde) belua constricta legum sacratarum catenis, Cic.: Italiam omnibus vinclis devinctam et constrictam tenere, Cic. – m. Ang. woran? durch ad m. Acc., alqm ad carnarium, Plaut. Pseud. 200. – m. Ang. wie? durch Prädik.-Acc., alqm quadrupedem, jmdm. Hände u. Füße, Ter. Andr. 865. – c) im Sinne des Zurückhaltens, hemmen, prosperos sudores, Cael. Aur. acut. 2, 36, 188. – d) im Sinne des Verengerns, Verdichtens, α) v. Pers., einen Körperteil zusammenziehen, -falten, supercilia constricta, eng zusammenstehende (Ggstz. supercilia dissidentia), Quint.: frons constricta, Petr. – β) v. der Kälte, dicht zusammenfrieren machen, im Passiv constringi = zu einer Masse zusammenfrieren, kompakt werden, bruma nivali cuncta constrinxit gelu, Sen. poët.: nives gelu et perpetuo paene rigore constrictae, Curt. – γ) von Heilmitteln u. Speisen, zusammenziehen, konstringieren (Ggstz. relaxare), Plin. u. Cael. Aur.: constringens vis, Plin.: Partiz. subst., erunt magis constringentia (konstringierende Mittel) procuranda, Cael. Aur. chron. 2, 13, 180. – δ) v. a. Ggstdn., constringi = einlaufen, charta iterum constricta erugatur atque extenditur malleo, Plin. 13, 82. – II) übtr.: a) im Sinne des Befestigens, befestigen, fest begründen, fest-, unauflöslich machen, bes. politisch od. moralisch, Caesaris et Pompeii concordia communis sanguinis vinculo constricta, Val. Max.: c. fidem religione potius quam veritate, Cic.: psephismata iureiurando constricta, Cic. – b) im Sinne des Beschränkens, α) binden, fesseln, beschränken, in Schranken weisen, im Zaume halten, in seiner Tätigkeit lähmen, politisch u. moralisch, constrictam iam omnium horum conscientiā teneri coniurationem tuam non vides? Cic.: cum multis fenebribus legibus constricta avaritia esset, Liv.: mulieres Oppiis quondam legibus constrictae nunc vinculis exsolutis domos, fora regunt, Tac.: c. alqm lege, Sen. rhet.: c. regnum (Herrscherbefugnisse) legitimis vinculis, Val. Max.: orbem terrarum novis legibus, Cic.: voluptates inclusae diutius et primā aetate compressae et constrictae subito se non numquam profundunt atque eiciunt universae, Cic. – dah. moralisch binden = verbindlich machen, m. folg. ut od. ne u. Konj., nec ullā religione, ut scelus tegat, se posse constringi, Curt. 6, 7 (25), 8: iureiurando se constrinxit, ne quem adscriptum haberet, Lampr. Alex. Sev. 15, 3. – β) in Schrift u. Rede eng zusammenfassen, rem dissolutam divulsamque conglutinare et ratione quādam c., Cic.: sententiam aptis verbis c., Cic.

    lateinisch-deutsches > constringo

См. также в других словарях:

  • LAQUEUS — ex Gr. λύγος, υιτεχ, vitex, salix, quod ista primitus laquei fuerint vice. In Graecorum aucupio notissimus fuit, e quibus Archia poeta δειραχςθὲς ἐΰβροχον ἅμμα πετεινῶν, collo onerosum multis laqueis avium rete dixit. et Antipater Sidon. πετεινῶν …   Hofmann J. Lexicon universale

  • LAQUEATAE Vestes — apud Brompton. A. C. 1188. Ibi statutum fuit in Anglorum gente, ne quis escarleto, sabelino, vario vel griseo aut vestimentis laqueatis uteretur; et in Regula Fra. trum Hospitalis S. Iuliani in Anglia, Habeant tunicam de russeto; cum capucio de… …   Hofmann J. Lexicon universale

  • VULPES — I. VULPES Varroni quasi volipes, melius ex Graeco ἀλώπηξ, quod παρὰ τὸ ἀλᾷν τὸν ὦπα quia per ambages et gyros cursitando fallit quasi oculos, adeoque, ut ait Philosophus, Histor. animal. l. 1. c. 1. animal est πανοῦργον καὶ κακοῦργον. Unde ἀλιτρὴ …   Hofmann J. Lexicon universale

  • Liste de locutions latines — Cet article contient une liste de locutions latines présentée par ordre alphabétique. Pour des explications morphologiques et linguistiques générales, consulter l article : Expression latine. Sommaire  A   B … …   Wikipédia en Français

  • Heraklas — Heraclas was a Greek physician of the 1st century A.D. whose descriptions of surgeons knots is preserved in book 47 of the medical writings of Oribasius. He describes 18 types of knots. Accompanying illustrations were added by Renaissance… …   Wikipedia

  • Nordgermanische Religion — Als Nordgermanische Religion wird die Gesamtheit von Kulten und diesen zugrunde liegenden religiösen Vorstellungen verstanden, die in vorchristlicher Zeit im skandinavischen Raum verbreitet waren. Inhaltsverzeichnis 1 Hintergrund 2 Vorwikingische …   Deutsch Wikipedia

  • Morse (animal) — Pour les articles homonymes, voir Morse. Morse …   Wikipédia en Français

  • AUCHATAE — Scythica gens, ad os Bospori apud quos Hypanis oritur. Val. Flac. l. 6. v. 132. Doctus et Auchates patulo vaga vincula gyro Spargere, et extremas laqueis adducere turmas. Ubi aliqui Anchates …   Hofmann J. Lexicon universale

  • AUCUPIUM — venationis est genus, quod circa volatilia occupatur: estque vel vile vel nobile. Illud, cum aves illectae superfusis retibus includuntur, aut virgis vilcatis detinentur: quod proin, utpote sordidum et illiberalis otii negotium, Platonis legibus… …   Hofmann J. Lexicon universale

  • AVIUM — I. AVIUM civitas inter Tyrum et Sidonem. Strab. l. 16. II. AVIUM collum laqueô constringendi aucupium Graecis olim notissimum. E quibus Archia Poeta laqueum huiusmodi vocat δειραχςθὲς ἐΰβροχον ἅμμα πετεινῶν, collo onerosum multis laqueis avium… …   Hofmann J. Lexicon universale

  • CORAX — I. CORAX Sicyoniorum Rex, post Echireum: Regnavit ann. 30. II. CORAX antiquissimus Rhetor Siculus, circa Olymp. 89. primus artem dicendi, et praecepta conscripsit. Cicero, in Bruto, c. 12. Primus etiam exstitit, qui artem dicendi mercede… …   Hofmann J. Lexicon universale

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»